Salta al contingut principal

Assistència Sexual i Diversitat Funcional

Assistència sexual en persones amb diversitat funcional.

Què és l'assistència sexual?

L'assistència sexual és l'ajuda prestada per a accedir directament al teu cos, un tipus de treball sexual que consisteix a donar suport per a poder accedir sexualment al propi cos o al d'una parella.

La persona assistent no és algú amb qui tenir sexe (no hi ha petons, abraçades, coit, carícies, sexe oral, etc.), sinó algú que ajuda a tenir sexe amb ell mateix o amb altres persones, la persona assistida decideix en quina i com rebre aquest suport, per a explorar el seu cos, masturbar-se i/o realitzar algunes pràctiques sexuals amb una altra persona sense el suport d'algú, amb les mans de la persona assistent.

Així mateix, fa falta destacar el fet que no es tracta d'una assistència promoguda per cap administració pública, el Ministeri de Sanitat no preveu de moment incentivar aquesta pràctica, en tractar-se d'una qüestió una miqueta atípica.

No obstant això, es tracta d'una prestació pionera a Catalunya, ja que l'associació sense ànim de lucre Tàndem Team Barcelona ha iniciat l'exercici de l'assistència sexual per a persones amb diversitat funcional, en concret l'associació suposa el punt de contacte entre persones que requereixen els serveis i persones que ofereixen, sota la premissa de llibertat d'acord entre les parts.

Fa falta destacar el fet que en l'associació realitzen entrevistes als candidats de totes dues parts amb la finalitat d'establir límits, per exemple en el supòsit d'una persona en la qual la psicòloga evident que té com a motivació únicament finalitats lucratives sé la descartaria.

A més, l'associació no es tanca a convencionalismes, tenint en compte que promou la diversitat sexual com una cosa natural, en comptar amb prestadors de serveis homosexuals i bisexuals.

Des de la meva perspectiva, considero que una prestació social necessària per a persones amb diversitat funcional, ja que d'aquesta forma se'ls pot oferir serveis que són essencials per a pràcticament tota la societat, és a dir, suposa un pas més perquè puguin sentir-se equiparables a qualsevol ciutadà.

Quant a la comparació amb la prostitució, considero que no és equitatiu tenint en compte que en l'assistència sexual no hi ha un ànim de lucre, a més de no haver-hi organitzacions criminals darrere d'aquestes, i no suposar una activitat realitzada sota violència o intimidació.

En definitiva, penso que si bé és un tema tabú ara com ara, fa falta promoure aquest tipus de prestacions innovadores, ja que fomenten l'autoestima i la igualtat, i seríem hipòcrites si amaguéssim una realitat necessària per a les persones amb diversitat funcional.

Vídeo recomanat sobre la temàtica:


Preguntes per reflexionar:

Veus bé l'assistència social o consideres que és prostitució?

Si fossis familiar d'una persona amb diversitat funcional i el treballador social et recomanés l'assistència sexual per a l'usuari, consideraries encertada la recomanació professional?

Webgrafia 

https://parapupas.com/la-asistencia-sexual-a-discapacitados-llega-a-espana/

https://asistenciasexual.org/asistencia-sexual/

https://www.yeswefuck.org/

Responeu en els comentaris.

Salutacions,

Fins a la pròxima Social Workers!


Comentaris

  1. Hola Jose, encuentro muy interesante este tema del que hablas, primero que todo porque es un tema tabú que obviamos mucho en nuestras conversaciones. Además, si juntamos el sexo con la diversidad funcional de las personas se crea una bomba.
    Desde mi punto de vista creo que está bien la asistencia social, porque toda persona tiene una necesidad sexual, lo único que creo es que como sociedad tenemos que avanzar en muchos aspectos para que esté bien vista por todos los ciudadanos y saber diferenciar entre profesiones.
    Recomiendo mucho ver el vídeo que mencionas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas tardes,
      Gracias por tu aportación, estoy totalmente de acuerdo en la sociedad actual la temática es tabú, no está bien visto incluso en el ámbito social por parte de los profesionales, por eso es importante que los lectores de este blog, en su mayoría futuros trabajadores sociales, conozcan la existencia de este recurso y lo tengan presente a la hora de tratar con este colectivo.

      Saludos.

      Elimina
  2. Bones, opino igual que la Cristina, no obstant això visualitzant el vídeo he de reconèixer que m'ha impactat molt la professionalitat però alhora m'ha preocupat com ho viu la persona que rep el servei. És a dir, es visualitza que els professionals els consciència que es només una feina i que no ho fan amb un fi sentimental ni personal, però s'ha pogut visualitzar que els usuaris encara que ho accepten en certes escenes mostren afectes personals o futures il·lusions amb el treballador. La meva pregunta seria, no és millor en aquell moment assignar-li un altre assistent per no fer-li més mal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda,

      Totalment d'acord a tu, quan es comencen a apreciar sentiments cap al professional, és necessari canviar a aquest, per tal que no afecti emocionalment a l'usuari, perjudicant la salut mental i emocional d'aquest.

      Gràcies per l'aportació, salutacions.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Federació Catalana de Donants de Sang

Avui tractaré una temàtica essencial per les nostres vides, la donació de sang, la qual és fonamental per a que milers de persones puguin continuar vivint, de forma que la mateixa té dos vessants que la fomenten, per una banda, la pública constituïda pel Departament de Salut i el Banc de Sang i Teixits, i per una altra banda,  la relativa al tercer sector, sent l'eix en aquest escenari la Federació Catalana de Donants de Sang. Com la majoria de persones coneixeu més el treball que es realitza per part dels poders públics, procediré a exposar el paper que desenvolupa la Federació, per tal que us pugueu aproximar una mica més al tercer sector pel que fa a la donació de sang: Quin paper té de la Federació Catalana de Donants de Sang? La Federació Catalana de Donants de Sang agrupa les més de vint associacions catalanes sobre donació de sang del territori, suposant el punt de connexió d'aquestes, així doncs des de l'any 2007 col·labora de forma activa i estreta a...

Fundació Arrels

Bona tarda, avui tractaré una problemàtica que sempre ha existit, una situació que sembla que no té una solució definitiva a curt termini, parlo de les persones sense llar, destacant el paper fonamental que realitzen entitats com la fundació Arrels. Primerament, cal destacar el fet de que en l'actualitat no existeixen dades oficials fiables respecte a quantes persones es troben vivint sense habitatge , tenint en compte que identificar a totes les persones que conviuen amb aquest fenomen és quasi impossible, tot i així entitats com Cáritas consideren que el número es trobaria entre els 30.000 i els 40.000 ciutadans Cal destacar el fet de que per considerar que una persona es troba en situació de falta de llar, segons la llei catalana de dret a l'habitatge, ha de tindre lloc un dels següents escenaris: Persones que viuen al carrer; persones que viuen en habitatges inhabitables; persones que viuen sota amenaça de desnonament;  persones que viuen en centres d'acolli...

Amics de la Gent Gran

Bona tarda, avui us parlaré d'una entitat en la qual he estat realitzant voluntariat durant dos estius, l'entitat és la Amics de la Gent Gran, la qual té com a objectiu principal passar temps amb gent gran de la teva ciutat, per a eliminar aquest sentiment de solitud. Dades sobre la problemàtica  ·      A Espanya, prop de 2 milions de persones majors viuen soles, segons l'Enquesta Contínua de Llars (2018) de l'Institut Nacional d'Estadística. D'aquestes, 850.000 tenen més de 80 anys i el 78% són dones. Segons l'Estudi CIS-Imserso, 6 de cada 10 persones majors que viuen soles reconeixen sentir solitud. Segons dades del IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles, un 42,8% de les quals tenen més de 65 anys. La solitud afecta a més de 175.000 persones majors, aconseguint xifres històriques a Barcelona, on una quarta part de les persones majors viuen soles. Més de 53.000 persones majors de 80 anys viuen soles a Aragó, representant les done...