Bona tarda, avui tractaré una problemàtica que sempre ha existit, una situació que sembla que no té una solució definitiva a curt termini, parlo de les persones sense llar, destacant el paper fonamental que realitzen entitats com la fundació Arrels.
Primerament, cal destacar el fet de que en l'actualitat no existeixen dades oficials fiables respecte a quantes persones es troben vivint sense habitatge, tenint en compte que identificar a totes les persones que conviuen amb aquest fenomen és quasi impossible, tot i així entitats com Cáritas consideren que el número es trobaria entre els 30.000 i els 40.000 ciutadans
Cal destacar el fet de que per considerar que una persona es troba en situació de falta de llar, segons la llei catalana de dret a l'habitatge, ha de tindre lloc un dels següents escenaris: Persones que viuen al carrer; persones que viuen en habitatges inhabitables; persones que viuen sota amenaça de desnonament; persones que viuen en centres d'acollida; i finalment, persones que no tenen accés als subministres bàsics.
De forma que si tenim en compte aquestes vessants, les xifres de persones que viuen "sense una llar adequada" augmentarien de forma considerada, sent encara més complicat calcular un percentatge oficial de persones que es troben en una situació precària.
Així doncs, plantejaré la següent qüestió: "Com s'arriba al carrer?"
Hi ha una pluralitat de raons sent les més destacables:
a) Causes econòmiques: Pèrdua de la feina, desnonaments, no poder fer front al preu del lloguer..
b) Causes personals: addiccions, edat, situacions de dependència, malalties...
c) Causes relacionals: Vinculades a una situació familiar (mort d'un familiar, divorci...), té lloc una falta de xarxa social de suport.
d) Causes legals o institucionals: Situació de les persones immigrants, minories marginals...
Per auxiliar aquests col·lectius tan vulnerables existeixen entitats dedicades a la seva cura i assistència, per exemple la fundació Arrels, una entitat orientada cap a la satisfacció de les necessitats bàsiques per a la subsistència de les persones sense llar.
La fundació formada per més de 400 voluntaris i 6000 socis ofereix allotjament, alimentació, atenció social i sanitària als ciutadans que es troben vivint al carrer, a més de promoure iniciatives per sensibilitzar a la població sobre aquesta problemàtica a través de cursos, conferències i informació sota la premissa: "#ningúdormintalcarrer"
També es troba entre els seus objectius denunciar situacions injustes i sol·licitar solucions a les administracions públiques, per exemple davant la situació actual pel coronavirus, la fundació ha denunciat de forma pública que hi ha persones sense llar a Barcelona a les quals s'està multant per no confinar-se a casa.
Gràcies a l'actuació denunciant de la fundació, l'ajuntament de Barcelona s'ha vist pressionat a comunicar de forma oficial que no tenia coneixement d'aquest fet, i conseqüentment procedirà a reparar aquestes sancions, tenint en compte que les autoritats públiques no poden sancionar a persones sense sostre, ja que són col·lectius molt vulnerables davant aquesta situació.
Des de la meva perspectiva, sempre han existit persones que es troben sense llar o bé que habiten en situacions indignes, però la situació es va agreujar amb la crisi econòmica que va sofrir el territori a mitjans de 2008, de forma que als col·lectius clàssics (addictes, persones en situació marginal..) s'han afegit persones que antigament vivien en condicions òptimes però que amb la pèrdua de les seves feines han acabat en el mateix escenari.
Respecte a l'actuació d'entitats com Arrels, considero que és essencial el seu paper en la societat, de lo contrari la situació de les persones que no tenen llar seria molt més complicada, ja que aquestes entitats proporcionen lo bàsic per a la subsistència d'aquests col·lectius, alimentació i atenció sanitària.
També destacaré el fet de que la vessant denunciant d'aquestes entitats és molt interessant i positiva, tenint en compte que deixen al descobert la realitat actual, comunicant la discriminació i la marginació que sofreixen les persones sense habitatge, sent fonamental per fer pressió als poders públics, ja que d'aquesta manera inicien actuacions en favor dels ciutadans, i veiem com legislativament cada cop s'aproven lleis que intenten evitar que els ciutadans acabin en aquest escenari.
Per una altra banda, en la meva opinió les administracions públiques no fan suficient, tenint en compte que en la política el que realment interessa és contentar als votants, de forma que els poders públics orienten les seves polítiques a la satisfacció de les persones amb més recursos (construcció de d'infraestructures, arreglar jardins, millorar l'estètica dels carrers...).
Aquest fet hem fa pensar que és un problema que ens afecta a tots i que possiblement contribuïm a que els poders públics no actuïn adequadament, ja que com a ciutadans hauríem de sol·licitar mesures socials per pal·liar aquesta problemàtica, és a dir, si la majoria dels ciutadans demanem una acció social més forta, possiblement les administracions destinarien una part més gran del seu pressupost a la satisfacció de la demanda, ja que seria l'única forma de guanyar les eleccions.
Per finalitzar us plantejaré les següents preguntes:
Penses que les administracions públiques fan tot lo possible per ajudar a les persones sense llar?
Creus que calen dades oficials respecte a quantes persones es troben sense llar?
Quines mesures creus que es podrien adoptar per millorar les condicions d'aquests col·lectius?
Webgrafia:
https://www.elboletin.com/noticia/176557/nacional/cuantas-personas-sin-hogar-hay-en-espana-la-cara-oculta-del-mercado-residencial.html
https://www.rac1.cat/societat/20200320/474269343249/sensesostre-sense-llar-multa-fundacio-arrels-guardia-urbana-coronavirus-estat-dalarma.html
https://www.arrelsfundacio.org/
https://beteve.cat/societat/arrels-fundacio-mesures-allotjament-govern-municipal-coronavirus/
Salutacions,
Fins a la pròxima Social Workers!
Hola Jose!
ResponEliminaMolt b´é l'article i sobretot, que hagis indicat les fonts d'informació. Conforme vas redactant, tam´bé cal ressenyar d'on es treu la informació. Per ex. "segons "x" les causes de estar en situació sense llar poden ser.... ".
D'altra banda, quan es parla d'una entitat cal situar-la, encara no sé si es tracta de la de Lleida o la de Barcelona (intueixo que aquesta segona però...).
Ah! si fas el títol amb castellà, l'article també! si no, fes-lo amb català! més que res per coherència literària! salutacions! Espero que tu, familia i lectors del bloc estigueu tots i totes bé!
Bona tarda,
EliminaGràcies per les seves recomanacions.
Em refereixo a l'entitat de Barcelona, ja que aquesta a la ciutat de Lleida, en la qual resideixo se centra més en drogodependència, encara que aquesta disposa del centre obert el qual ajuda a persones sense llar, disculpa la falta d'especificació.
Per altra banda, he realitzat les correccions oportunes per unificar l'idioma.
Salutacions.
Bones Jose!
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu article, ja que penso que el tema de les persones sense sostre no està totalment visualitzat perquè, com bé has dit al teu article, en situacions com la del coronavirus han sigut les persones dedicades a aquest sector les que han hagut de denunciar la situació.
Responent a les preguntes que has plantejat, crec que la problemàtica d'aquest col·lectiu tendeix més a cronificar-se, ja que darrere d'aquesta situació hi ha moltes més difícultats que a primera vista no són visibles i on s'ha d'aprofundir. Per tant, considero que l'administració hauria de dotar de més recursos per tal d'atendre aquesta necessitat, ja que aquesta no s'assoleix en un termini curt i la quantitat de persones sense llar és gran.
Veig important que es sàpiguen les dades actuals de persones sense llar per tal de fer més visible el problema, perquè com he dit abans, hi ha molta gent que no ´´es conscient. Aquestes dades ens poden ajudar a reflexionar com a societat, i així crear més recursos dirigits a aquestes persones, com per exemple, m´´es pisos d'inserció o albergs municipals on es puguin allotjar temporalment, cosa que vaig veure durant al meu periòde de pràctiques a l'Àrea d'Inserció Social de Lleida, també dirigida cap aquest col·lectiu, que no hi ha suficients.
Comparteixo totalment la teva opinió, l'administració pública no destina recursos econòmics per resoldre la situació de sensellarisme en la que es troba molta gent, per aquest motiu és important que com a ciutadans denunciem aquests fets fins que siguem escoltats per l'administració i aquesta apliqui una política redistributiva o destini més recursos econòmics en l'àmbit social, mentrestant el tercer sector anirà donant resposta en la mesura de les seves capacitats a les persones sense llar i/o condicions d'inhabitabilitat o pobresa energètica.
ResponEliminaGràcies per la teva aportació.